Poema Aire
Poema escrit a partir d´una trobada de dones on es treballava la veu i els quatre elements.
Les fotografies són d´Alba Monart fent referència concreta a l´element aire.
A les cultures clàssiques era una substància pura que constituïa un dels elements essencials del cosmos.
S´identificà amb la generació de vida. Respirar, expirar o esperit tenen l´arrel llatina spirare.
Anaxímenes de Milet entre els pressocràtics, el proposà com a principi primordial del món (arkhè). Quan s´escalfa es torna foc, quan es refreda i condensa  es torna aigua, i quan es condensa més en terra. Segons Plató l´aire conté calor i humitat i està compost d´àtoms en forma d´octàedre.
Posteriorment Aristòtil distingí l´aire ( a l´atmosfera) de l´éter (més enllà dels núvols).
En la medicina antiga grega l´aire es relacionava amb la sang per la calor i la humitat, així com amb l´estació de la primavera.

Alba Monart


Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Acceptar Rebutjar Gestionar Galetes