Poema Aire
Poema escrit a partir d´una trobada de dones on es treballava la veu i els quatre elements.
Les fotografies són d´Alba Monart fent referència concreta a l´element aire.
A les cultures clàssiques era una substància pura que constituïa un dels elements essencials del cosmos.
S´identificà amb la generació de vida. Respirar, expirar o esperit tenen l´arrel llatina spirare.
Anaxímenes de Milet entre els pressocràtics, el proposà com a principi primordial del món (arkhè). Quan s´escalfa es torna foc, quan es refreda i condensa  es torna aigua, i quan es condensa més en terra. Segons Plató l´aire conté calor i humitat i està compost d´àtoms en forma d´octàedre.
Posteriorment Aristòtil distingí l´aire ( a l´atmosfera) de l´éter (més enllà dels núvols).
En la medicina antiga grega l´aire es relacionava amb la sang per la calor i la humitat, així com amb l´estació de la primavera.

Alba Monart


Utilitzem galetes per ajudar a proporcionar la millor experiència possible a la web. En utilitzar aquest lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació
Configuració